L'Hospitalet

Els i les socialistes apostem per un sistema públic de pensions

  • Mercè Perea
  • Actualitzat:
  • Creat:

Els socialistes sabem que el sistema de seguretat social i l’engranatge de prestacions han estat clau pel desenvolupament social, econòmic i polític. Del que no estem convençuts és que el PP s’ho cregui.

L’actitud immobilista del Govern de Rajoy al llarg dels últims 7 anys així ho confirma.

Al llarg de més de 40 anys el sistema de pensions i, per tant, el sistema de protecció social ha estat el mecanisme de resposta a la ciutadania en casos de veritable necessitat. De fet, és la política pública amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats. Les pensions de jubilació, de supervivència (viduïtat i orfenesa) o d’incapacitat permanent han permès continuar donant oportunitats a milions de persones perquè desenvolupessin el seu projecte de vida.

Amb només dos anys des de la reforma del 2011 -acordada per agents econòmics i socials i un ampli consens al Pacte de Toledo- i sense donar temps que desplegués els seus efectes, el PP aprova la reforma del 2013 amb demolidores mesures que capgiren el sistema de forma definitiva i que avoca els pensionistes a la beneficència.

La revalorització de les pensions al 0,25% i la inclusió del factor de sostenibilitat portaran a que en 20 anys les pensions es vegin reduïdes d’un 30 a un 40%. La pèrdua del poder adquisitiu està assegurada. A això hem d’afegir el medicamentazo i el copagament en medicaments, que els converteix en inaccessibles per molts pensionistes. És una reforma dirigida a un destí clar: les pensions privades de jubilació.

Avui, de forma reiterada i insidiosa, sentim afirmacions de què el sistema serà insostenible a causa de l’entrada de les generacions dels anys 50 al 70, així com per l’increment de l’esperança de vida. Darrere d’aquestes afirmacions hi ha interessos -gens innocents- que pretenen qüestionar la seva pervivència. Ens estem escoltant que “hi ha pensionistes que cobren més temps del que han estat cotitzant”. O, fins i tot, que els pensionistes cobren “100€ més de sou que els joves”.

L’objectiu d’aquestes afirmacions és evident: es busca responsabilitzar als pensionistes, acusant-los de paràsits o privilegiats, així com també la confrontació intergeneracional. Precisament, si hi ha un tema que hem de posar en agenda urgentment és que els joves han de cobrar pensions públiques i suficients. No hem d’oblidar que la confrontació és la tècnica preferida de la dreta, que pretén provocar l’enfrontament així com l’individualisme al qüestionar la solidaritat. També les recents afirmacions de la presidenta del Pacte de Toledo que qüestiona la viabilitat al suggerir als majors d’anys que “estalviïn 2€ per poder tenir una jubilació en el futur” són un exemple.

Els socialistes diem que la solució de la sostenibilitat de les pensions implica garantir un mercat laboral sòlid, amb salaris dignes, basat en un model econòmic productiu, en el que la solidaritat intergeneracional sigui la corretja de transmissió de tot l’engranatge. Hem de centrar les nostres relacions socials, econòmiques i polítiques en el trinomi salaris dignes-model econòmic productiu-sistema de protecció social sòlid. D’aquí que la proposta socialista se centri en tres pedres angulars: el Pacte de Rendes, Model econòmic alternatiu i Sistema de pensions sòlid.

No tindrem un sistema de protecció social ferm i amb prestacions suficients si el desvinculem del mercat laboral, que és un dels puntals del nostre Estat del Benestar. La reforma laboral del PP del 2012 ha estat un llast no només pel mercat laboral, sinó també pels ingressos del sistema, perquè ha suposat la precarització dels llocs de treball i, per tant, de les bases de cotització. Una reforma que havia de fer sostenible el sistema i que ha provocat que el 2017 es tanqui amb el dèficit més gran de la història: 18.800M€. Durant 7 anys, tot i veure que any rere any el dèficit era creixent, el PP no ha fet res per resoldre-ho.

I certament, no serà suficient amb el que genera el mercat laboral per resoldre el dèficit i hauran d’entrar ingressos des de fora com així passa a Alemanya o França, per exemple. No només per l’increment dels pensionistes, sinó perquè la reforma laboral del PP ha reduït la solidesa dels ingressos derivats del mercat laboral, però també ha provocat: una taxa inassumible de pobresa laboral, l’excessiu índex de temporalitat, les baixes taxes de contractes indefinits -un terç són a temps parcial-, una elevada taxa d’atur juvenil i una deflació salarial del 25% en els nous llocs de treball. A més d’una inacceptable bretxa salarial entre homes i dones del 25%.

Els socialistes hem posat en l’agenda política una alternativa factible a aquest bloqueig del PP, que no es creu que la Seguretat Social sigui el cor del nostre model social. Volem dibuixar un camí per una nova oportunitat que sí que ens permeti forjar un projecte comú, col·lectiu i sòlid. Estem parlant d’un projecte de país, d’oportunitats. Tot depèn de nosaltres. Els socialistes ho tenim clar. Els socialistes apostem. I tu?

Article d'opinió de Mercè Perea, portaveu del Grup Parlamentari Socialista de la Comissió del Pacte de Toledo en el Congrés dels Diputats. Publicat a L'Opinió.